1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="pCNgR33oWT"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/de-conte-en-conte/">De conte en conte.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/de-conte-en-conte/embed/#?secret=pCNgR33oWT" width="600" height="338" title="«De conte en conte.» — Ibbycat" data-secret="pCNgR33oWT" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-9824-055-7.jpg140140Un llibre de contes que se’ns presenta amb una estructura-marc. L’autor formula la idea que els contes són presents pertot arreu, i que només cal saber «enxampar-los». Cada un dels vuit capítols del llibre és una tècnica o consell per «caçar contes», conservar-los i, finalment, alliberar-los. En realitat, el que ens trobem és un seguit de contes escrits tot aplicant les tècniques de l’absurditat, el surrealisme, el non-sense i altres recursos potenciats per les avantguardes i posteriorment per les propostes de Rodari, tècniques que en la literatura infantil i juvenil catalana foren usades amb bons resultats per autors com Joles Sennell o Miquel Obiols, cap allà al principi dels anys vuitanta. L’autor valencià té la mà trencada en aquesta mena de «creativitat instantània» i hi ha fragments i diàlegs veritablement sucosos, idees singulars i bona interacció text-il·lustració. El conjunt, però, resulta una mica embafador i un seguit d’accions tan trepidants i absurdes sovint porten el lector a una mena de confusió mental, on es fa difícil saber d’on es ve i cap on es va. PARDO, Vicent. Paco Giménez Bromera