1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="X583mn16lm"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dema-fem-festa/">Demà fem… festa!</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dema-fem-festa/embed/#?secret=X583mn16lm" width="600" height="338" title="«Demà fem… festa!» — Ibbycat" data-secret="X583mn16lm" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-6838-9.jpg552736El 2005, l’editorial La Galera i l’escriptora Mercè Anguera van publicar una obra titulada I ara què ve? Costumari per a nens i nenes, que recollia les principals celebracions del curs de l’any amb un text breu dedicat a cadascuna i amb les magnífiques il·lustracions de Cristina Losantos. L’objectiu era ben clar només llegint el subtítol i el llibre es presentava cronològicament i perfectament estructurat. Demà fem… festa! és una obra diferent, però alhora molt semblant, amb alguns ingredients que, per una part, l’actualitzen –entre ells, l’atractiva presentació i la il·lustració, que casa amb l’estil narratiu i el to; la inclusió d’algunes celebracions que fa uns anys no existien en el nostre entorn, com ara Halloween, i algunes fites familiars, com l’arribada d’un germà– però, per l’altra, en confonen un pèl l’objectiu. El llibre està dividit en dinou capítols breus, cadascun dels quals està dedicat a una celebració o un esdeveniment familiar, i l’ordre és el curs de l’any. Fins aquí, cap novetat. Els protagonistes són els integrants d’una família amb una estructura força contemporània, amb un avi modern, un pare i una mare, cinc fills –no tots són de la mateixa parella–, una cangur, un gat i un gos i qui narra és l’Emma, la segona filla més gran. La principal novetat és que cada celebració s’aborda en primera persona, amb la visió innocent i simpàtica de l’Emma i amb un petit i amable conflicte. L’objectiu segueix sent esdevenir un llibre sobre les festes populars, però no és una obra documental, sinó que és de ficció, composta per textos –algun pot ser considerat conte, algun altre és més una descripció…– que no tenen una continuïtat, sinó que estan enllaçats pel fil conductor de les festes i la visió de la jove narradora. Demà fem… festa! no té l’objectiu ni la utilitat d’un llibre documental, tot i ser una obra que tracta les festes populars. Com a llibre de ficció, funciona llegit a bocins separats segons la celebració o esdeveniment que vulguem tractar a casa o a l’escola. A les biblioteques s’ha classificat com a obra narrativa i figura ordenada alfabèticament pel cognom de l’autor, amb una entrada de matèries que permet recuperar-la. És una obra a cavall del coneixement i la ficció, i aquest fet la fa diferent i estranya, a parts iguals.   ANGUERA, Mercè Cuchu La Galera