1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="yZRNWwkN6t"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/des-de-la-foscor/">Des de la foscor</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/des-de-la-foscor/embed/#?secret=yZRNWwkN6t" width="600" height="338" title="«Des de la foscor» — Ibbycat" data-secret="yZRNWwkN6t" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-2267-3.jpg272441De Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) en vaig tenir una primera referència amb l’excel·lent llibre El secret de l’alquimista (Bromera, 2001). Des d’aleshores les seves aparicions han estat seguides amb interès, especialment per l’àmbit de la novel·la històrica, on crec que es mou com peix a l’aigua, sobretot per la pulcritud i el rigor en la documentació utilitzada. Des de la foscor no podia ser menys i, tot i que l’autor s’endinsa més en la novel·la de misteri que no pas en la històrica, els referents i paisatges on succeeix la història són relatats amb gran veracitat. Gisbert ens convida a endinsar-nos en una singular història situada en una illa de l’Atlàntic, a tocar de la costa del nord d’Espanya. Allí, la Laura i la seva filla Marina hereten una mansió envoltada de misteris i llegendes. La visita de les dues dones a l’illa obrirà la capsa dels trons. Una narració de bona factura, rigorosa, ben narrada, però amb un final massa increïble, fora de to respecte a la resta de la narració, que no em permet qualificar l’obra d’excel·lent. GISBERT, Francesc Baula