1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="TrIqBHHTJa"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/desconnectats/">Desconnectats</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/desconnectats/embed/#?secret=TrIqBHHTJa" width="600" height="338" title="«Desconnectats» — Ibbycat" data-secret="TrIqBHHTJa" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Desconnectats-PORTADA-baixa.jpg7571200Qui més qui menys manté una relació ambivalent amb el mòbil en general i amb les xarxes socials en particular. Això darrer adquireix una especial rellevància actualment amb determinada aplicació controlada per un poderós magnat afí al president nord-americà. La situació s’agreuja en el cas de les ments mal·leables i alhora fràgils d’infants i d’adolescents. Per això, i ens endinsem per fi en la trama, la iniciativa impulsada pel director de l’IES Ginjoler és vista de bon ull per les famílies. Ras i curt: deu joves, triats segons un criteri opac, passaran deu dies de colònies en una reiteradament anomenada «gàbia d’or». L’única condició és que prescindeixin de l’ús habitual del mòbil. Els pares dels elegits, un grup ben heterogeni, signen un munt de paperassa, i els joves, amb diversos graus d’adhesió al projecte, passen per l’adreçador. Tot sigui per la ciència! Ja des dels primers compassos descobrim que en el luxós campament regeixen unes normes arbitràriament estrictes, dictades per una sinistra psicòloga, i fetes respectar per una cohort de guardianes musculades i malcarades. Per sort per als nois i noies, haver d’enfrontar-se a l’absurd propicia que eliminin les seves diferències i facin front comú fins a arribar a concebre l’evasió. L’acció coral, tot i comptar amb el personatge, ben delineat, de la Mara com a pal de paller, trontolla i fa dubtar el lector del pacte tàcit de versemblança. Determinats personatges (el director, la psicòloga, les vigilants) són lamentablement plans, i l’antipatia palesa per ells que evidencia el text els podria fer incórrer en una caricatura. Segurament és cert, d’altra banda, que podria haver-hi experiments promoguts per totpoderoses corporacions en el mateix sentit que el d’aquesta novel·la, on pretesament es vol estudiar la reacció del cervell adolescent davant determinats estímuls, i la reflexió seria d’allò més vàlida. Malgrat tot, i és una llàstima, el desenllaç ens sembla sobtat, i la particular relació entre la psicòloga i la Mara, que té conseqüències tràgiques, resulta poc convincent des del nostre punt de vista.