1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="NLC85nhrAl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/deu-pometes/">Deu pometes</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/deu-pometes/embed/#?secret=NLC85nhrAl" width="600" height="338" title="«Deu pometes» — Ibbycat" data-secret="NLC85nhrAl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-6411-4.jpg797800Dins la nova col·lecció «Sense mots / Comptar» de La Galera, Mercè Galí fa una recreació personal de la cançó popular de les deu pometes, incorporant-hi personatges d’allò més variats que es mostren en pla general a la pàgina esquerra i en pla gairebé sempre americà a la de la dreta, que es van cruspint les pomes d’un en un. Aquests personatges són espiats des de lluny per un altre que a la pàgina següent veurem com fa el mateix que han fet els seus precedents. I aquest és un joc nou pel que fa al, diguem-ne, text original. Que, a més, té la gràcia de permetre un joc d’endevinalles als lectors més observadors, cosa que motiva un bon nombre d’usos possibles de la lectura tant visual com textual o aritmètica. I que consti que estem evitant fer un espòiler de com acaba la cosa, i això que val la pena! Un cop més, Galí es mostra com una de les il·lustradores més gràfiques per entomar els encàrrecs poètics, dotant-los d’humor, color i suspens. Ens preguntem quant trigarem a reconèixer la seva aportació al gènere de la poesia, sempre tan difícil de resoldre adientment i infantívola. Gràcies, Mercè. Mercè Galí La Galera