1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="zgtakPMua4"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/diari-dunes-vacances-avorrides/">Diari d’unes vacances avorrides</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/diari-dunes-vacances-avorrides/embed/#?secret=zgtakPMua4" width="600" height="338" title="«Diari d’unes vacances avorrides» — Ibbycat" data-secret="zgtakPMua4" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9026-736-3.jpg506800Finalista del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre. És difícil fer la crítica d’un llibre quan no saps si és la primera vegada que el llegeixes o ja l’has llegit moltes vegades. Una nena i la seva mare van de vacances a una casa rural. També hi aniran el millor amic de la nena i el seu pare. La nena està rebotada perquè no tindrà tauleta, ni televisor ni cap altra maquineta per passar l’estona. Només hi haurà vida rural i excursions. Sort d’un gos abandonat que s’ha afegit a la colla. És la primera vegada que aquest escenari apareix com a fons d’una història? Les excursions seran un «rotllo», els pares respectius tindran molta paciència i miraran de ser «guais» i la nena escriurà un diari en primera persona per anar explicant com s’avorreix i acabarà reconeixent que no n’hi havia per a tant i que, en el fons, s’ho ha passat molt bé. Trobarà que el Jordi és un bon amic, que el pare d’en Jordi en sap molt d’anar per la muntanya i que els dos adults fan molt bona parella. Noranta-dues pàgines absolutament previsibles. Només calia canviar els topònims i veure un altre paisatge. Mal escrita? No. Original? Gens ni mica. Avorrida? Depèn de les vegades que l’has llegida. Calia haver-la escrit i publicat? Depèn dels interessos d’autors i editors. Fa alguna aportació a la literatura per a infants? Això, amic meu, només ho sap el vent… escolta la resposta dins del vent…! CASTELLANO, Pep Pam López Bromera