1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hqUjxPJJGe"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/digueu-me-ju/">Digueu-me Ju</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/digueu-me-ju/embed/#?secret=hqUjxPJJGe" width="600" height="338" title="«Digueu-me Ju» — Ibbycat" data-secret="hqUjxPJJGe" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-246-6743-6.jpg546800Semblava difícil no ja superar-se, sinó tan sols mantenir el nivell després de les celebradíssimes Duna (Diari d’un estiu) i Dunes (Diari d’un altre estiu). Però així ha estat, en opinió de qui signa aquestes línies. L’únic punt en comú entre aquestes tres magnífiques novel·les (que tant de bo es llegeixin, es comentin, es difonguin!) és un personatge femení polièdric, ric i complex, que ens explica com es construeix sota la nostra mirada. A la Judit li revelen, tot just ser merescudament expulsada per maltractar una companya de classe perquè és adoptada, que ella mateixa ho és. A conseqüència d’una fugida que no serà tal, la noia topa amb els seus orígens, i descobreix no sols que no era qui es pensava, sinó que es mereix conèixer en pròpia carn el mal que ha fet. La redempció necessària, prèvia a resoldre el passat, passa per la interacció amb uns personatges secundaris plens de matisos (en Mateu, l’Ivan, l’Encarna… la mateixa Far!), en un context rural situat en un sud imaginari, molt ben caracteritzat lingüísticament, i en el qual la màgia quotidiana no es fa estranya. La Judit només trobarà respostes quan aprengui a formular les preguntes adients, com en un conte iniciàtic. Ens sobta que la sinopsis (sic) que facilita l’editorial se centri en un aspecte de totes totes secundari de la trama, literalment –«El bullying vist des d’una part nova: la de l’abusadora»–, cosa que creiem que desvirtua el sentit de la història. Malgrat tot, sense cap mena de dubtes, es tracta una lectura novament fascinant, que aconsegueix desconcertar i emocionar el lector a parts iguals.  VILLANUEVA, Muriel La Galera