1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="mzLnE7xvai"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dilluns-saga-laberint/">Dilluns. Saga Laberint</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dilluns-saga-laberint/embed/#?secret=mzLnE7xvai" width="600" height="338" title="«Dilluns. Saga Laberint» — Ibbycat" data-secret="mzLnE7xvai" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788468377872-scaled.jpg16702560L’aversió comuna als dilluns adquireix un tràgic sentit per a la Naiara quan ha d’anar a l’institut després de patir una agressió sexual múltiple el divendres. S’instal·la en un mutisme angoixant per al germà i per a la mare, alhora que dins del seu cap no pot evitar un discurs autodestructiu i autoinculpatori. L’Enzo, el seu xicot, i quatre col·legues més no sols van abusar d’ella, sinó que no dubten a l’hora de difondre les imatges de l’horror a través de les xarxes socials. Difícilment la mare, que no dona l’abast amb la feina, la casa i fer de pare i de mare alhora, o  en Ferran, el germà, que amb prou feines pot contenir la seva impulsivitat, hi podran ser de gran ajuda. Seran l’amor i la lleialtat inquebrantable d’aquest darrer els qui desencallaran, de manera luctuosa, la situació. D’aquesta novel·la ens han fascinat el tractament del temps, el pes específic de les diverses veus narratives, el monòleg implacable amb de la protagonista amb ella mateixa i la bellíssima i inspiradíssima metàfora dels naufragis històrics que tant agraden a en Ferran. Ets insubmergible, tot i que encara no ho saps. Possiblement inspirada (o tal vegada, suggerida) per una agressió sexual múltiple, perpetrada per menors, que va transcendir fa un parell d’anys, aquesta catàrtica novel·la és la primera d’una tetralogia, l’ordre de publicació de les quals desafia la cronologia dels fets. Care Santos Edebé