1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="5F1T0kVwxr"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dins-de-casa/">Dins de casa</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dins-de-casa/embed/#?secret=5F1T0kVwxr" width="600" height="338" title="«Dins de casa» — Ibbycat" data-secret="5F1T0kVwxr" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-123728-0-9.jpg243330En un format adequat per als més menuts, en cartró gruixut i amb cantons arrodonits, en aquest volum destaca l’omnipresència d’una porta que, en un principi, separa dos mons: l’interior de la casa del protagonista, on se sent protegit, i el confús i incert exterior. Un dia, un mosquit entra a la seva petita llar i ja no en surt. El segueixen unes aranyes negres i peludes, uns pardals, unes llebres, unes ratapinyades, unes ovelles i unes vaques. La qüestió és que, per molt que el noiet usa múltiples estratègies –des del to més amable i cortès fins a fórmules un pèl més contundents–, no aconsegueix desallotjar tots els animalons: són coses que passen. De lectura lenta, el conte va creixent i desenvolupant-se a mesura que els rodolins engruixeixen el text inicial, bastint una estructura repetitiva que, amb la seva sonoritat, exerceix una captivadora impressió. L’encís del text es veu enfortit, precisament, per la reiteració de l’expressió «són coses que passen», la qual, lluny de ser una falca buida de contingut, remet a l’ampliació dels marges d’acceptació que el protagonista va experimentant a mesura que entoma l’arribada i aposentament dels no convidats a casa seva. Les il·lustracions són amables i explícites, amb detalls en els quals el lector pot entretenir-se i gaudir encara més de la lectura. A més, són els dibuixos els que permeten comprovar que la casa és, de fet, un carro de titellaires. I, al cap i a la fi, el petit artista descobreix que casa seva no és només l’habitacle segur on es refugia cada dia sinó l’espai obert que hi ha més enllà de la porta; aquest és el seu lloc i també el de tots els altres éssers vius. GRANERO, Nono Teresa Duran Nono Granero Ekaré