1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="J42xEMsr3P"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dir-un-bosc/">Dir un bosc</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dir-un-bosc/embed/#?secret=J42xEMsr3P" width="600" height="338" title="«Dir un bosc» — Ibbycat" data-secret="J42xEMsr3P" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/Dirunbosc.jpeg456618Un bosc frondós de paraules senzilles i, sobretot, ben travades. Això és el que trobarà el lector en aquest poemari farcit de metàfores molt visuals i alhora profundes en allò que volem expressar. Posem només tres exemples que il·lustren el que diem. Al poema III, l’aranya teixeix al bosc una partitura a l’estiu, que no és res més que els fils que conformen un telarany. Al poema XVII, Mar Benegas, l’autora del text, defineix la molsa com l’abric de la terra quan aquesta té fred. I al XXII, es fa al·lusió a un habitant del bosc, l’escarabat, que és dibuixat amb paraules com un cérvol volant. La metàfora no pot ser més plàstica. Aquest llibre de poemes està dividit en tres part que resulten complementàries entre sí. Dir un bosc, que mostra poèticament els elements d’aquest espai natural: arbres que contenen fruits sorgits de flors diverses, fulles de tot tipus, les llums i les ombres del bosc; Ser un bosc, que presenta l’essència i la màgia d’aquest espai natural: el riu que baixa cantant i a vegades rugint per diversos indrets, les cuques de llum -metàfora de les estrelles- que brillen en el cel del bosc; Habitar un bosc, en què hi trobarem tot tipus de cases i caus d’espècies animals de petit, mitjà i gran mesura. Cada poema, imprès en lletra de color verd, va acompanyat d’una il·lustració en to ocre, la qual està relacionada amb el contingut temàtic del text, i d’una fotografia a una pàgina completa, que Ima Garmendia ha fet als boscos de la seva infantesa, situats al País Basc. En definitiva, un poemari molt recomanable: poesia, il·lustració i fotografia es donen la mà per conformar una obra que ens farà escoltar els sons des boscos i contemplar aquest espai natural a través de l’ús sensorial de la paraula. Benegas, Mar Caldeiro, Mónica Borràs Dalmau, Laura Yekibud Editores