<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>Doc Doggie. Unitat de Medicina Estramb&#xF2;tica - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="go1vP4oER7"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/doc-doggie-unitat-de-medicina-estrambotica/"&gt;Doc Doggie. Unitat de Medicina Estramb&#xF2;tica&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/doc-doggie-unitat-de-medicina-estrambotica/embed/#?secret=go1vP4oER7" width="600" height="338" title="&#xAB;Doc Doggie. Unitat de Medicina Estramb&#xF2;tica&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="go1vP4oER7" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9026-485-0.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>517</thumbnail_width><thumbnail_height>800</thumbnail_height><description>De Vicent Das&#xED; (Val&#xE8;ncia, 1972) ja vam poder-ne llegir una obra juvenil anterior que portava per t&#xED;tol&#xA0;L&#x2019;eniga Gulliver, editat pel mateix segell editorial. En aquella obra se&#x2019;ns va oferir un autor amb una capacitat d&#x2019;imaginaci&#xF3; que a&#xA0;Doc Doggie. Unitat de Medicina Estramb&#xF2;tica&#xA0;torna a treballar i millora de forma substancial. I &#xE9;s que, per l&#x2019;autor, que un doctor de tan sols dinou anys visqui fen&#xF2;mens paranormals com els que suposen que els quatre primers pacients de la seva primera gu&#xE0;rdia a l&#x2019;hospital de Val&#xE8;ncia s&#x2019;elevin per damunt del llit levitant com un globus aerost&#xE0;tic, pot tenir un cert deix de normalitat. &#xC9;s per aix&#xF2; que Doc Doggie. Unitat de Medicina Estramb&#xF2;tica, novel&#xB7;la guanyadora del Premi Fundaci&#xF3; Bancaixa de narrativa Juvenil 2018, ens ofereix de nou un relat en el qual realitat i ficci&#xF3; es donen la m&#xE0; i transiten amb certa normalitat pel m&#xF3;n imaginat de l&#x2019;autor. En aquesta obra, en Jonathan Doogie o Doggie, segons com es miri, un petit geni tenallat per l&#x2019;extenuant pressi&#xF3; d&#x2019;una mare possessiva, es veu abocat a resoldre l&#x2019;enigma que envolta aquests quatre primers pacients de la gu&#xE0;rdia en una torrencial nit d&#x2019;estiu a Val&#xE8;ncia. A partir d&#x2019;aqu&#xED; els successos s&#x2019;esdevenen a un ritme constant, fins a arribar al pinyol final, on els monstres del cinema cl&#xE0;ssic, una mestra experta en parapsicologia, un pare absent i un cinema abandonat a punt d&#x2019;explotar resoldran tot all&#xF2; que ens ha plantejat anteriorment. La novel&#xB7;la, narrada per&#xA0;la veu del protagonista, usant un llenguatge i unes formes properes als possibles lectors, es desenvolupa sobre una base s&#xF2;lida i a un ritme que enganxa per no deixar-lo fins a descobrir el desenlla&#xE7;, malgrat, per&#xF2;, que en alguns moments es pot fer feixuc. Das&#xED; mostra ofici, especialment en l&#x2019;&#xFA;s d&#x2019;un llenguatge fresc i am&#xE8; i en la construcci&#xF3; d&#x2019;un m&#xF3;n fant&#xE0;stic que conviu, en bon ve&#xEF;natge, amb el m&#xF3;n real. DAS&#xCD;, Vicent  Bromera</description></oembed>
