1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="MTbyXNxSlw"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dos-ossets/">Dos ossets</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dos-ossets/embed/#?secret=MTbyXNxSlw" width="600" height="338" title="«Dos ossets» — Ibbycat" data-secret="MTbyXNxSlw" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18558-28-3.jpg700700La publicació de Dos ossets no només és important perquè ens dona a conèixer el treball d’una gran fotògrafa, sinó perquè ens permet reivindicar, una vegada més, les possibilitats de la fotografia en el món de la literatura infantil. Coneguda com a Ylla, Camilla Koffler (Viena, 1911 – Índia, 1955) va tenir una vida curta i complicada, marcada per les dues guerres mundials i un seguit d’accidents desafortunats. L’últim, la caiguda des d’un jeep tot fotografiant una cursa de bous a l’Índia, li va llevar la vida. Malgrat les fugides i els viatges, Ylla va estudiar escultura i, posteriorment, va començar una carrera professional de fotògrafa, primer com a assistent, però aviat amb el seu propi estudi especialitzat en retrats d’animals. A París va promocionar-se internacionalment gràcies a l’agència Rapho, però la seva fama va créixer encara més un cop va arribar als Estats Units. Entre el 1944 i el 1955 va publicar una desena de llibres, dels quals destaquen dos que es van convertir en clàssics infantils: The Sleepy Little Lion i el que avui ressenyem, Two Little Bears.  Abans de la publicació de Dos ossets (1954), Ylla va fer un viatge a l’Àfrica que canviaria per sempre més la seva manera de treballar: va decidir deixar enrere els animals de zoològic per fotografiar animals en llibertat. Dos ossets és un viatge iniciàtic de dos petitons que, malgrat que la mare els diu que no es moguin, marxen a explorar el seu entorn fins que es perden. Amb l’ajuda de diferents animals, seguint una estructura narrativa pròpia del conte tradicional, l’aventura tindrà un final feliç. D’històries de vincle, de l’amor incondicional de la mare, de la necessitat de deixar que els infants visquin les seves pròpies experiències, en tenim un sac ple, però Ylla és l’única que va decidir comprar-se dos ossos per poder-nos-ho explicar a través de la fotografia. Amb imatges en blanc i negre, l’artista té la capacitat de mostrar-nos l’expressió dels animals, de captar el gest, la tendresa, d’aconseguir que ens transmetin què senten. No es tracta d’humanitzar animals, sinó que ens expliquin una història des de la seva naturalesa salvatge i el seu hàbitat natural. El valor del llibre va encara una mica més enllà, perquè si llegim Dos ossets ens adonem de seguida que no és un catàleg fotogràfic amb un text afegit, una excusa de l’autora per mostrar la seva obra. Aquí hi ha una voluntat literària i estètica molt concreta d’explicar-nos un relat. L’autora ha cuidat tots els detalls del llibre, des del color i la tipografia, fins al disseny interior. La disposició de les imatges, la mida, el punt de vista, l’enquadrament, la distribució del text… tot dialoga en un mateix ritme i sintonia.  Ylla va ser una pionera que va obrir les portes a tota una exploració en la fotoliteratura per a infants. Tant de bo la recuperació d’aquest llibre també obri les portes a la fotoliteratura al nostre mercat editorial. YLLA Maria Lucchetti Kalandraka