1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="SpOrWNsMkd"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dos-robots/">Dos robots; Un amic especial</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dos-robots/embed/#?secret=SpOrWNsMkd" width="600" height="338" title="«Dos robots; Un amic especial» — Ibbycat" data-secret="SpOrWNsMkd" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788411581998.jpg10671500Jaume Copons i Liliana Fortuny, coneguts per col·leccions com Bitmax &Co o  Agus i els monstres —autèntics fenòmens editorials—, ens ofereixen una nova sèrie, editada també per Combel: Rob & Ot. Aprendre és una aventura. Es tracta de llibres pensats, especialment, per iniciar-se en la lectura. Així, el text es presenta amb lletra de pal —que s’acostuma a utilitzar al principi d’aquest procés a moltes escoles del nostre context—, amb un llenguatge visual i textual molt viu i directe, que veu del còmic i de l’audiovisual (bafarades, frases breus i personatges amb un cert aire caricaturesc) i connectarà fàcilment amb els lectors. Els primers volums, Dos Robots i Un amic especial, ja mostren els elements clau de la narració: pocs personatges que es poden identificar amb facilitat (dos robots, una nena i un gos); històries clares, que segueixen l’esquema prototípic d’inici, nus i desenllaç i s’estructuren en sis apartats amb títols concisos; i situacions divertides provocades, sobretot, per les confusions o els desconeixements que tenen els dos robots sobre el món. L’Uma (la nena) fa servir, en diferents moments, un tipus de pissarra per fer llistats o dibuixos per explicar als robots tot allò que no saben i que, en canvi, és del tot evident per als petits lectors. Aquest contrast és, precisament, una eina efectiva per fer riure i generar complicitats entre infants i adults. El primer llibre gira al voltant de la cerca d’un nom per als robots que han arribat a casa, per sorpresa, dins d’una capsa. Com que tots dos es volen dir «Robot», l’Uma fa una llista d’opcions amb diversos noms propis. Finalment, la intervenció del gat dels veïns serà decisiva per anomenar-los «Rob» i «Ot». En el segon llibre, en canvi, els robots tindran un amic especial que creuen que és un gos, però en realitat és un ratolí! Són llibres manejables, en un format de primera novel·la, que al final incorporen un apartat (Aprendre és una aventura) amb informacions molt visuals sobre els temes tractats (robots, gossos, etc.), activitats lúdiques (jocs per descobrir paraules o comprendre frases) i uns codis QR per escoltar (i veure) una cançó dels personatges i consells per a mestres o famílies. Tots aquests elements creen un univers propi. A més, el fet que aquestes aventures tinguin continuïtat facilita que es practiqui la lectura amb regularitat (els lectors ja coneixen les característiques dels personatges, el to de les obres i el tipus de trama i es poden endinsar directament en la història de cada nou volum). S’editen materials d’aquest estil (amb resultats desiguals) en diferents llengües, de manera que és interessant que també tinguem sagues d’aquest tipus fetes a casa nostra. Els llibres per a l’inici de la lectura poden semblar senzills, tanmateix no és gens fàcil trobar l’equilibri entre afavorir l’aprenentatge de la lectura i oferir històries enginyoses que puguin divertir i interessar els infants. Copons, Jaume Fortuny, Liliana Combel