1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="NvQrFl2pUj"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dues-monedes/">Dues monedes</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dues-monedes/embed/#?secret=NvQrFl2pUj" width="600" height="338" title="«Dues monedes» — Ibbycat" data-secret="NvQrFl2pUj" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17497-25-5.jpg236315Núria Tamarit (1983) va guanyar el premi València de Novel·la Gràfica 2018 amb aquest llibre, que porta per títol Dues monedes (Andana, 2019). Dues monedes, o toubab, és la paraula que en llengua wòlof usen per referir-se als que són blancs de pell. I és que la Mar, de la mà de la seva mare, farà un viatge a l’est del continent africà per ajudar els locals a acabar un edifici d’un poble, a tocar del riu Senegal, on volen obrir una emissora de ràdio i una biblioteca. Al llarg de tres mesos la Mar es veurà obligada a conviure amb la gent del país sentint el seu color de pell com un tret diferencial: «És estrany ser diferent, portar-ho escrit a la cara, i no poder llevar-me-la.» A partir de la narració de la mateixa Mar, en format novel·la gràfica, descobrirem una part de la realitat africana, tan vasta i complexa com fascinant en les seves particularitats. Però, atenció, la mirada en alguns punts és idealitzada per la mirada occidental, i s’arriba a afirmar que una societat que comparteix les propietats, en la qual no existeixen horaris, on tothom menja conjuntament, etc., és envejable. No oblidem, tanmateix, que aquesta mirada, a voltes massa focalitzada en una experiència personal de la protagonista, no ens permet capir la problemàtica complexa de la política i l’economia d’aquests països, on molts joves es veuen obligats a posar en risc la seva vida per anar a la rica Europa tot travessant la Mediterrània —sí que és veritat que la novel·la acaba amb una pastera enmig de la mar, però l’autora no hi aprofundeix i deixa, crec, el lector desinformat. La voluntat de la narradora és encomiable, la realització final excel·lent, però potser hi mancaria una visió més general de l’espai i el moment en què se situa, i hi sobraria un excés de temàtica —i de tòpics— per damunt de la narració. El llibre és un document molt interessant per conèixer aquesta cultura però no aprofundeix a fons en les seves problemàtiques. TAMARIT, Núria Andana