1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="jjMx4QTf6e"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dues-passes-mes-enlla/">Dues passes més enllà</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/dues-passes-mes-enlla/embed/#?secret=jjMx4QTf6e" width="600" height="338" title="«Dues passes més enllà» — Ibbycat" data-secret="jjMx4QTf6e" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-15554-93-6.jpg140140Com si fóssim davant del televisor que explica l’assalt d’un alumne a l’escola on va estudiar i té tancats els professors, així es presenta l’obra de teatre guanyadora del VII Premi de Teatre Juvenil Germà Muntaner Vila de Paterna 2012. Un alumne assalta la sala de reunions de l’institut on estudià per passar comptes amb els professors. Es considera estafat. La dedicatòria de l’autor és significativa: «Als meus alumnes, eixos i eixes que un dia varen creure en allò que els vaig dir.» I aquesta és la qüestió: l’alumne explica en quines situacions personals s’ha trobat, i quines conseqüències ha tingut seguir consells, idees… que se li van fer. L’obra és dura. Els professors no en surten ben parats. L’autor els mostra anquilosats en quatre tòpics i vivint candorosament en un món irreal. Com a obra teatral està ben pensada per ser representada per joves que poden sentir-se identificats amb la situació. Els personatges són esquemàtics, i fins a cert punt tòpics, tot i que potser una obra d’aquestes característiques i dimensions no dóna temps per perfilar més els protagonistes. L’interès es manté fins al final perquè el desenllaç, tot i previsible, és una incògnita, fins que en les darreres paraules respirem un punt d’esperança i de tendra utopia. MOLLÀ, Jesús Elías Taño Tàndem