1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="aZpkcQkQKo"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/duna-diari-dun-estiu/">Duna (Diari d’un estiu)</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/duna-diari-dun-estiu/embed/#?secret=aZpkcQkQKo" width="600" height="338" title="«Duna (Diari d’un estiu)» — Ibbycat" data-secret="aZpkcQkQKo" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-941590-7-7.jpeg584800Sota l’aparent senzillesa del diari de vacances (odiosa imposició escolar!) de la Duna, aquesta petita (pel format) meravella ens parla del còctel d’emocions i de sensacions que ens aclapara quan deixem enrere la infància. L’oci compartit amb les germanes en un poble de la costa, sota la mirada de l’avi malcarat i amb l’absència volguda de la mare, adopta un caire especial amb la coneixença d’un nen callat, en Max. Amb una prosa bellíssima, la Duna ens glossa de manera natural, creïble i fluida, el primer amor, la primera regla, el primer enfrontament amb la mare i el descobriment de la fragilitat dels adults. Tot amanit amb misteris hàbilment dosificats, tal vegada no tan transcendents com el que té a veure amb la pregunta del milió: qui sóc? Un llibre que no sols permet parlar d’emocions, sinó anar-les redescobrint i interpretant mentre es llegeix. Les il·lustracions, sòbries i plenes d’imaginació, són el complement perfecte a la descoberta que suposa aquest estiu transcendent i s’integren sense estridències al text. Finalment, el nom de la col·lecció fa justícia al títol. Ras i curt: una delícia. VILLANUEVA, Muriel Ferran Orta Babulinka Books