1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="n13ZWLup8x"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ekaterina/">Ekaterina</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/ekaterina/embed/#?secret=n13ZWLup8x" width="600" height="338" title="«Ekaterina» — Ibbycat" data-secret="n13ZWLup8x" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788413898285-scaled.jpg18032560Lluís Prats (Terrassa, 1966) va saltar al gran públic lector juvenil amb Hachiko, el gos que esperava (La Galera, 2014), la famosa història del gos japonès que resta a l’espera de l’amo a l’estació i que mai tornarà, una obra de llarga trajectòria, construïda sobre una sòlid encofrat, i traduïda a més d’una desena d’idiomes. Aquella obra va fer aflorar un dels autors de narrativa juvenil que més ha donat de sí els darrers temps a la LIJ catalana, sempre amb un bon nivell de qualitat i rigor extrem en la trama. I és que si alguna cosa treballa bé Prats és l’estructura sobre la qual s’assenten les seves històries, amb elements que semblen solts a mitja lectura però que acaben per encaixar, talment un rellotge, de forma significativa en el desenvolupament o escena final de la història. I Ekatrina no podia ser menys. Prats ens conta, en dos escenaris diferents: el barceloní de la petita Caterina, una nena de dotze anys que adora la dansa, i el de la Ekaterina, àvia de la primera que passa els darrers dies de la seva existència en una residència de gent gran a Sant Petersburg. Ambdós escenaris ens conten la història de la vida sacrificada per la dansa, per una banda la de la petita Caterina que tot just comença a veure’n les virtuts i els sacrificis, i per altra la de la seva àvia, reclosa a la residència i prostrada en una cadira de rodes, que en pateix las conseqüències d’una vida de sacrifici i satisfaccions. Malgrat la distància, la llengua i el fet de no conèixer-se sembla que un fil invisible les ha unit per sempre: l’estimació pel ballet. Prat sap mesurar perfectament el ritme intern de l’obra, molt especialment al final, per donar-nos una bona pinzellada de la història de Rússia del darrer segle amb la veu de l’àvia, una història que, tot i que mal justificada per un treball escolar de la neta que obliga a posar-se de nou en contacte amb l’àvia malgrat que feia dotze anys que mare i filla no es parlaven, reprenen les relacions per contar-se tot allò que mai s’havien dit. Una història a la qual li costa agafar inicialment ritme -esperem que els joves lectors perseverin- però que el pinyol final és de traca i mocador. S’agraeix l’ús del canvi de tipografia segons el narrador -casa la Caterina versus text de les cartes de l’àvia- que ajuda a diferenciar les dues veus narratives, però també hagués estat bé un petit índex de terminologia del ballet o unes imatges explicatives dels plisés, tendus o battements a fi de submergir-nos de ple en aquest món tan màgic i ple de terminologia pròpia, desconeguda pels neòfits. Prats, Lluís Estrella Polar