1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="KBYbjw99C1"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-bandit-i-les-bessones-mataquin/">El bandit i les bessones Mataquín</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-bandit-i-les-bessones-mataquin/embed/#?secret=KBYbjw99C1" width="600" height="338" title="«El bandit i les bessones Mataquín» — Ibbycat" data-secret="KBYbjw99C1" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/APJ_23_24_Coberta_A_10_Bandit-900x1385.jpg9001385Oriol Canosa és un dels referents actuals de la literatura infantil en català, i L’illa de Paidonèsia, un dels seus llibres més populars i un dels més admirats dels darrers temps, una obra narrada a través de cartes entre els protagonistes. El bandit i les bessones Mataquín la recorda subtilment, tant pel punt d’humor que la salpebra –que és accentuat amb gràcia per les il·lustracions de Cuchu, nom artístic de Sònia Gonzàlez– com sobretot per la proposta narrativa, que, en aquest cas, va força més enllà en la seva originalitat, gosadia i complexitat. L’argument es pot simplificar dient que estem davant la història del segrest d’una nena per part d’un bandit, mentre aquesta i la seva bessona passen les vacances a casa d’una tieta aristòcrata. Però la manera com se’ns narra i presenta és força més difícil de simplificar. A l’inici, Canosa posa sobre l’escenari un expert en pintura flamenca que, a les golfes d’un palau, troba una caixa plena de papers antics i diversos. La seva funció és tan sols classificar cronològicament els papers i posar-los davant els ulls del lector, un darrere l’altre. No són uns papers qualssevol. Hi ha de tot: cartes, informes policials, articles de diari, dietaris dels principals protagonistes, contractes, receptes, cançons… tot plegat converteix la novel·la en un increïble i admirable exercici de tipologia narrativa, i en un seguit de peces diverses que encaixen entre si, provocant que la història avanci, dia a dia i de forma clara, a través del conflicte plantejat fins a arribar a la resolució del cas. El bandit i les bessones Mataquín és un exercici literari que l’autor executa amb destresa i resol amb molt bona nota, i, alhora, pot esdevenir un curiós i entretingut repte per al lector, donant peu, especialment en una aula, a experiències lectores ben interessants. ,