1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="EtiirWZGqH"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-bosc-dels-germans/">El bosc dels germans</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-bosc-dels-germans/embed/#?secret=EtiirWZGqH" width="600" height="338" title="«El bosc dels germans» — Ibbycat" data-secret="EtiirWZGqH" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-122682-6-3.jpeg300379Dos germans arriben a un bosc i s’hi queden a viure. Cadascú pel seu compte, cadascú a la seva manera. Els observem a vista d’ocell: a l’esquerra, un dels germans; a la dreta, l’altre. Cada doble pàgina ens mostra un mateix moment d’habitar el bosc, viscut de dues maneres diferents. Dues històries paral·leles que a poc a poc s’allunyen i ens demostren com les nostres decisions conformen el món que ens envolta. El bosc dels germans és un àlbum de l’artista japonesa establerta a París Yukiko Noritake que l’editorial Coco Books ens ha descobert recentment. Un relat explicat principalment mitjançant recursos visuals que fa justícia al seu generós format –36 centímetres d’altura per 28,5 d’amplada–. Les magnífiques il·lustracions utilitzen un pla pràcticament zenital per mostrar-nos les accions dels personatges des de la distància, sense poder reconèixer-ne cap expressió. Aquest punt de vista ens permet ser testimonis remots de la transformació del paisatge, que canvia segons l’estació de l’any en què ens trobem i les actuacions dels germans que modelen el bosc.   Sota cada il·lustració, un breu text matisa allò que veiem i assenyala les implicacions de cada acció: no és el mateix «fer amb els recursos que tens» que «fer amb els recursos dels altres» o «nodrir-se» que «enriquir-se». Un subratllat prescindible per entendre la història, però que permet a Noritake polaritzar encara més les actituds dels dos germans. L’autora no jutja directament cap de les dues maneres de viure, però ens mostra com una resulta clarament més positiva per a l’entorn natural. Així ho evidencia també la fugida, en un dels dos cantons, del personatge femení vestit tot de blanc –que podria interpretar-se com un símbol de la puresa de la natura.  Tanmateix, pensem que és millor no interpretar aquest àlbum com un al·legat de cap de les dues posicions, ja que podria resultar simplista, sinó més aviat com un disparador d’interessants preguntes que ens faran reflexionar. A quina de les dues bandes ens agradaria situar-nos? Quina de les dues reflecteix millor el nostre model de vida? Seria possible un món on tothom se situés en un dels dos pols retratats? És possible i positiva una combinació dels dos estils de vida? En definitiva, estem davant d’un bon àlbum, sobretot per a tots aquells que busquen en la literatura un espai per aturar-se, observar la realitat des d’un prisma diferent i reflexionar, dubtar, repensar… NORITAKE, Yukiko Mireia Alegre i Clanxet Coco Books