1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="GmSjaxTC5o"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-calaix-de-lartista/">El calaix de l’artista</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-calaix-de-lartista/embed/#?secret=GmSjaxTC5o" width="600" height="338" title="«El calaix de l’artista» — Ibbycat" data-secret="GmSjaxTC5o" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-615-6591-7.jpg140140Si obrim el calaix d’un artista és possible que hi trobem objectes, paisatges i records, allò que en configura l’univers. Aquest calaix, però, deu ser el d’algú d’un altre temps, perquè s’hi respira nostàlgia, i també el d’una persona d’aquí, perquè el que veiem són fragments d’una vida genuïnament catalana: el porró, l’aixada, el pa amb vi i sucre o l’ombra d’un garrofer ens ho fan pensar. Servint-se de la tècnica del collage —és interessant el treball de textures diferents, així com la introducció de la fotografia al dibuix—, no hi ha un fil conductor, sinó que un seguit d’imatges il·lustren el món de l’artista inconegut. Ens cal molta inventiva per endevinar de quin artista es tracta, però les coses que hi trobem ens fan pensar que ha de ser algú concret, de casa nostra. La pàgina de crèdits ens orienta: El calaix de l’artista està basat en un espectacle teatral de Joan Rioné. I si, pel nostre compte, investiguem una mica, descobrirem que es tracta d’una mirada sobre l’imaginari de Joan Miró. I per què no ens ho diuen, aquí? Potser hi ajudaria… I evitaria el desconcert del lector. BARRETS, Joan Anna Terricabras Piscina