1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="YnHeAi6IuM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cami/">El camí</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cami/embed/#?secret=YnHeAi6IuM" width="600" height="338" title="«El camí» — Ibbycat" data-secret="YnHeAi6IuM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17440-25-1.jpg800687D’un temps ençà, han aparegut un munt d’assaigs sobre les virtuts per al cos i l’ànima del caminar. Destinats als lectors adults, molts fan un recorregut per la filosofia i la història de la cultura per demostrar les qualitats físiques i psíquiques de caminar. En aquest cas, l’autor vol fer arribar aquesta idea a un públic més ampli, que pugui reflexionar a través d’un text breu i d’unes il·lustracions suggerents. Ho fa a través d’un text no narratiu, que mostra que caminar no és només fer un exercici higiènic, una activitat física, sinó també espiritual i gairebé terapèutica; predisposa per al descobriment d’un mateix, del món que ens envolta, i és un antídot contra la vida accelerada i poc reflexiva que l’actualitat imposa. Per a aquesta idea, calien unes il·lustracions que fugissin del didactisme directe. La il·lustradora ho fa amb una gran llibertat compositiva, amb colors plans. Utilitza formes senyalètiques, d’altres d’una figuració esquemàtica, també empra sanefes decoratives. Un llibre que vol mostrar i no alliçonar, vol poetitzar i no discursejar, i que acompleix amb escreix el seu propòsit. SATZ, Mario Yara Kono Akiara