1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="iDIuy3oUHs"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-camio-den-gasto/">El camió d’en Gastó</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-camio-den-gasto/embed/#?secret=iDIuy3oUHs" width="600" height="338" title="«El camió d’en Gastó» — Ibbycat" data-secret="iDIuy3oUHs" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/portada-9788447953677.jpg14671470En Gastó és repartidor i cada matí endreça les comandes, carrega el camió i visita els diferents establiments de la ciutat per dur-los el gènere. En aquest plantejament ja hi trobem la primera bonança: un personatge amb un ofici de carrer poc habitual a la literatura per a infants que sovint passa desapercebut (també a la vida real). El llibre, de pàgines de cartó gruixut, s’adreça a nens i nenes molt petits. Està pensat perquè l’adult el llegeixi en veu alta i ens convidi a entrar a diferents comerços familiars per als lectors i practicar-hi el vocabulari: el forn de pa, la fruiteria, la peixateria, la carnisseria i la formatgeria (tingueu en compte que es tracta d’un llibre francès!). A cadascun hi trobarem el botiguer o la botiguera, el taulell ple dels aliments corresponents i, a sota de tots, el seu nom específic. Però el joc no acaba aquí; a les primeres pàgines disposem de deu peces de material força resistent on s’han dibuixat alguns productes que haurem de fer encaixar a la botiga adient, de manera que l’infant pot extreure-les i esplaiar-se sol o acompanyat. El text indica quins són els aliments que cal incloure en cada situació, encara que després d’una primera lectura segur que venen ganes de jugar als disbarats i col·locar expressament viandes equívoques a cada botiga per buscar el riure i la complicitat. Alguns dibuixos de les peces poden resultar ambigus (com el tall rodó), però al revers hi duen el nom escrit per evitar confusions. L’aspecte més valuós de l’obra, al meu entendre, és l’impuls a infant i adult perquè passegin plegats pel mercat a cercar tots els productes descoberts entre les pàgines i veure quants més són capaços d’anomenar, preguntar als venedors i les venedores els aliments dels quals desconeixen el nom i encuriosir-se per com es talla la carn a la carnisseria o es neteja el peix a la peixateria. Marc Clamens utilitza colors plans i saturats, amb personatges rodanxons, i caricaturitza en Gastó de forma amistosa amb l’indispensable carretó de mà, el llapis sobre l’orella, la gorra amb la seva pròpia inicial brodada i un petit tatuatge al braç que li atorga personalitat, a pesar que el seu aspecte de ninot pugui ser un recurs potser massa recurrent en la literatura per a nadons. Jammes, Laurence Hernández, Pau Joan Clamens, Marc Baula