1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6RyngoKaat"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cangur-de-gossos/">El cangur de gossos.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cangur-de-gossos/embed/#?secret=6RyngoKaat" width="600" height="338" title="«El cangur de gossos.» — Ibbycat" data-secret="6RyngoKaat" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-96569349.jpg140140En Joan Turulloles és el protagonista que ens narra els seus inicis laborals en una pizzeria, primer, i fent de cangur de gossos, després. Passeja el Llest, el gos de la senyora Puig, perquè ella s’ha trencat una cama, i també la Xispa, de la senyora Carme, i el Red que pertany a la família Sullivan, massa enfeinats per atendre el seu gos. I també treu el Nik i el Fletxa, que fa honor al seu nom. Aquesta feina de relacions entre gossos i amos atrau en Joan, tot i que descobreix que sovint els animals reflecteixen el tarannà dels seus propietaris: n’hi ha de tranquils, de neguitosos i de llunàtics. Amb el seu oncle Artur acaba muntant una empresa, «Gossos en Marxa», i una botiga d’articles per a mascotes. Al darrere de cada gos hi ha un conjunt familiar que l’autor va perfilant per tal que el protagonista visqui petites aventures. Els lectors passaran una bona estona amb aquest relat amè, ben tramat i amb bon ritme, tot i que hi manca més nervi i emoció. L’Oriol Vergés ens té acostumats a narracions més trepidants i amb més enjòlit. Uns dibuixos en blanc i negre acompanyen el text. VERGÉS, Oriol. Carme Peris Ed. del Pirata