1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="TMrJUP382h"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cas-del-canari/">El cas del canari</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cas-del-canari/embed/#?secret=TMrJUP382h" width="600" height="338" title="«El cas del canari» — Ibbycat" data-secret="TMrJUP382h" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-125048-7-3.jpg521800Les històries de gènere negre són sempre misterioses, estimulen la imaginació alhora que captiven el lector; es comença llegint Miss Cat de ben petit i de gran acabes esdevenint un compulsiu consumidor de Camilleri, Nesbø o Highsmith. Serà el cas? La Miss Cat és una nena detectiu amb la seva oficina i els seus casos (no vull mencionar que és una mica gata), quan d’entre la rutina i l’avorriment li arriba el cas d’un canari que ha estat segrestat i per qui demanen un elevat rescat. La partida està començada, i res serà el que sembla, per descomptat. Els francesos Jean-Luc Fromental i Joëlle Jolivet signen aquesta sèrie magnifica (de la qual ja ha sortit el segon número: El cas del follet verd). Ambdós tenen una llarga experiència, Fromental en el camp de la narració i l’audiovisual i Jolivet en el de la il·lustració infantil i juvenil. La història és divertida, amb molt d’humor i amb continus girs sorprenents i enigmàtics. Els personatges estan singularment ben perfilats, cadascun amb els seus atributs especials, que seran claus a l’hora d’arribar a la conclusió final. El dibuix de Joëlle Jolivet és esplèndid, fresc i àgil, amb expressions caricaturitzades i composicions de pàgines molt diverses, però sempre funcionals. Sens dubte una lectura molt engrescadora en un format encertat, una mica més petit que el dels comic books clàssics. M’ho sembla a mi, o podria ser que Ole el cambrer i el seu bar a l’estil Edward Hopper mereixessin més protagonisme? FROMENTAL, Jean-Luc Marfany, Marta Jolivet Libros del Zorro Rojo