1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="BiQ9EXYaLy"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cercle-escarlata/">El cercle escarlata</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cercle-escarlata/embed/#?secret=BiQ9EXYaLy" width="600" height="338" title="«El cercle escarlata» — Ibbycat" data-secret="BiQ9EXYaLy" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-683-4915-2.jpg507800Per mi, les obres de Cèsar Mallorquí i les del malaurat Carlos Ruiz Zafón sempre han anat de bracet, amb molts punts en comú, des d‘un estil de narrador omniscient tradicional a un gènere escollit molt similar que es mou entre l’aventura, el misteri i la fantasia, tot passant pels escenaris triats i per un món literari a la ploma que sempre retorna a cada nova entrega. «Recordes Les llàgrimes de Shiva? Doncs és igual de misteriós», diu encertadament una de les protagonistes a l’inici d’El cercle escarlata, per convèncer el Javier d’anar a la recerca d’uns documents amagats en una misteriosa mansió. César Mallorquí va guanyar el Premi Edebé amb Les llàgrimes de Shiva l’any 2002. Divuit anys després, se’n publica una continuació, que és perfectament entenedora sense haver llegit el primer i igual de captivadora. És un cas nou, amb els mateixos protagonistes, que té lloc quatre anys després d’aquell primer afer misteriós. El cercle escarlata és una novel·la de misteri, fins i tot, de por, un homenatge a H. P. Lovecraft i al gènere de terror i ciència-ficció, i també al seu pare, José Mallorquí, que va traduir el mític autor americà i va dirigir la revista Narraciones Terroríficas, i als quals hi ha diverses referències al llarg de la novel·la. L’acció se situa als afores de Santander a finals del franquisme, i els protagonistes són tres joves que fan tots els passos possibles per endinsar-se en una mansió, abandonada de fa poc, on succeeixen fenòmens inexplicables i hi habiten éssers fantasmagòrics; també per entrevistar antics inquilins. I entre tanta aventura i acció, entre ells neixen sentiments i emocions de tot tipus. L’estil de Mallorquí recorda els grans clàssics d’aventura i misteri dels segles XIX i XX, amb una enorme destresa narrativa amb la qual és capaç de caçar i enriquir molts lectors, tot oferint diversos i atractius fils on aferrar-se i dotant el text d’una agilitat enorme. El cercle escarlata és d’aquelles obres que és un as a la màniga del prescriptor a l’hora de recomanar lectures als joves. MALLORQUÍ, César Martina Garcia Serra Edebé