1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="z51askVJW2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-ciutada-perfecte/">El ciutadà perfecte</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-ciutada-perfecte/embed/#?secret=z51askVJW2" width="600" height="338" title="«El ciutadà perfecte» — Ibbycat" data-secret="z51askVJW2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16394-04-3.jpg213320Una novel·la que il·lustra (esperem que no!) com es veurà la Humanitat d’aquí a mil anys, posem per cas. Una distopia que beu d’altres (com ara 1984 d’Orwell) però que suposa un intent seriós i reeixit de reelaboració i actualització per fer pensar els lectors. En el futur imaginat per Ricart, el dolor, la imperfecció i l’ansietat han quedat eradicats. Però també les emocions. A Continent hi viuen ciutadans feliços i bells, gràcies als avenços científics i a un curós procés d’adoctrinament. El consum institucionalitzat de drogues, l’absència de lletra impresa (picada d’ullet a Fahrenheit 451) i la cirurgia estètica són la garantia d’aquesta pretesa felicitat falsa. Però la maternitat d’una eficient funcionària obrirà una escletxa. El Sistema, tot i els seus avenços, no ha aconseguit gestar ciutadans, i les embarassades no poden prendre drogues que les facin submises. Un llibre magnífic, exigent amb el lector, que podria esdevenir un clàssic i que mereix atenció més enllà del públic juvenil. En algun altre país, tal vegada, podria servir de matèria primera per a una sèrie, indubtablement de culte. RICART, Raquel Xèlön Xlf Andana