1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="YXPzZKE1Nl"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-conill-sato/">El conill Sato</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-conill-sato/embed/#?secret=YXPzZKE1Nl" width="600" height="338" title="«El conill Sato» — Ibbycat" data-secret="YXPzZKE1Nl" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-16-42760-4.jpg516594«Un dia, Haneru Sato es va convertir en conill. Des d’aleshores, és un conill.» Així de misteriós comença el llibre que l’autora Yuki Ainoya va crear el 2006 a partir de les històries que publicava a la revista infantil Ohisama (sol, en japonès). Anys més tard, i uns quants premis internacionals després, el tenim a casa nostra gràcies a l’editorial Pastel de Luna, que ens descobreix títols originals de l’Àsia oriental. Aquest petit àlbum de format gairebé quadrat és el primer d’una trilogia. Després de la presentació d’en Sato trobem set breus capítols on el protagonista inicia accions quotidianes (regar, estendre la roba, passejar, menjar fruita…) que acaben convertides en escenes surrealistes. El recull de les diferents trames en una única publicació genera un ritme de vaivé constant. S’intercalen petites vinyetes de marges arrodonits amb altres escenes a doble pàgina. Les primeres, acompanyades de textos curts i descriptius, tenen una funció més seqüencial, i les segones conviden a la contemplació de moments concrets. La manera delicada amb què l’autora utilitza el guaix fa que les il·lustracions semblin postals oníriques, i la fantasia i la natura es barregen de manera poètica i divertida amb un estil visual enganyosament càndid. La figura poc expressiva del protagonista ressalta amb els contrastos cromàtics dels ambients. Sens dubte, un personatge peculiar per la combinació d’estranyesa i tendresa que transmet. És una proposta que inspira preguntes i pot activar la creativitat per esbrinar incògnites, com l’enigma del bassal que obre una finestra al cel, la síndria convertida en vaixell o els gels de colors que projecten històries del bosc. Com a curiositat, si us captiva en Sato, també el podeu seguir a la seva xarxa personal: sato.lapin. AINOYA, Yuki Marta Martí Mateu Yuki Ainoya Pastel de Luna