1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="BKgFzYHq8f"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-conte-de-les-mules/">El conte de les mules.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-conte-de-les-mules/embed/#?secret=BKgFzYHq8f" width="600" height="338" title="«El conte de les mules.» — Ibbycat" data-secret="BKgFzYHq8f" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-474-1118-4.jpg140140El conte de les mules és en realitat una rondalla, un text que prové de la tradició oral, tot i que ara se’ns presenti en forma de llibre. Sembla que Pau Olivé l’escoltà de llavis de l’àvia, la qual l’havia sentit contar al seu avi, al Priorat. El text, un joc d’as-túcia, presenta els trets típics de les rondalles humanes: tres germans, tres accions idèntiques, un amo astut, un protagonista encara més astut, tres proves i un final feliç. El text està ben resolt, amb diàlegs plens de vivacitat i sense enfarfegar amb massa detalls, tenint sempre present el fil argumental que un infant pot seguir de manera clara.Adapt.Quant a les il·lustracions, cal destacar l’esforç en la recerca de l’originalitat, bàsicament en dos aspectes. D’una banda, en els enquadraments de les escenes —picats, contrapicats, plans generals, etc.— que donen varietat a unes imatges força fosques. De l’altra, l’opció per anar més enllà i inserir-hi il·lustracions inspirades en formes tradicionals com el mosaic de rajola, l’auca, els fulls volanders amb cançons i partitures… Un esforç a valorar, tot i que en algun moment pot desorientar el lector novell i que hauria lluït més en una edició que no fos de butxaca. Pau Olivé. Cadí