1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="aqEoh61kVc"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cop-magic/">El cop màgic</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cop-magic/embed/#?secret=aqEoh61kVc" width="600" height="338" title="«El cop màgic» — Ibbycat" data-secret="aqEoh61kVc" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-6003-2.jpg571800En Jimmy és el típic nen trapella en edat escolar rodejat d’un grapat de peculiaritats que el fan únic: porta un pegat a l’ull, el seu pare és mag encara que no acabem de tenir gaire clar que l’univers l’hagi guiat pel camí correcte, la mare és normal i també pilot d’avions, la germana si menja sucre s’accelera com un túrmix, i l’àvia és inventora. Si a això hi afegim uns bons amics i uns bons enemics, i ho localitzem en un petit i simpàtic poble, ja tenim una sitcom de manual. Això sí, molt divertida i entretinguda. Nico Sternbaum és un jove autor alemany que també va ser nen i també va voler ser dibuixant com en Jimmy Fox. Després una llarga trajectòria il·lustrant llibres infantils ara ens presenta la seva sèrie de més èxit. Les aventures de Jimmy Fox segueixen l’estela de tantíssims diaris il·lustrats tan de moda els darrers anys, és a dir, una estructura bitacoral en dies de la setmana i la combinació de text i il·lustracions pràcticament al cinquanta per cent, un híbrid fabulós entre còmic i narrativa ideal per engrescar nous lectors amb un llenguatge àgil i intuïtiu, amb l’afegit d’un sentit de l’humor brillant i un llenguatge ras i curt en primera persona que exerceix de còmplice del lector, creant un lligam amb ell. L’autor fa servir un dibuix en blanc i negre caricaturitzat que acompanya perfectament la inèrcia de la lectura. Penseu, amics lectors, que tots hem sigut Jimmy Fox algun cop. STERNBAUM, Nico Laura Terré Llorens Barcanova