1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="0qYBCzMcaP"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cor-de-jade/">El cor de Jade</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cor-de-jade/embed/#?secret=0qYBCzMcaP" width="600" height="338" title="«El cor de Jade» — Ibbycat" data-secret="0qYBCzMcaP" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-3212-1.jpg140140Aquesta vegada l’autor més prolífic de casa nostra ha posat l’ull a la Xina dels emperadors i ha confegit una novel·la d’aventures entrellaçant de forma àgil dues trames: cinc regnes d’un territori fictici que s’enfronten en una guerra de poders, i una segona trama de caire «ecològic», de defensa d’una terra que va morint lentament per culpa de la cobdícia dels homes. El resultat és un llibre amb el millor i el pitjor del seu ofici. Potser sí que els tres germans protagonistes de la novel·la i de la profecia pequen de certa innocència, i en general la història respira aquell to de demagògia que tants cops se li ha retret a l’autor. Potser sí que sobren algunes pàgines de la meitat del llibre. Però en el seu conjunt crec que l’obra funcionarà molt bé per a bons lectors que busquin aventures de tall clàssic. Uns capítols molt curts, que intercalen l’acció de diferents personatges i salten a diferents moments de la trama, li donen molt ritme a l’acció i en fan augmentar la intriga. A més a més, tot i que el final és previsible, fa un joc amb una llegenda que, per mi, és molt rodó. SIERRA i FABRA, Jordi Cruïlla