1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="QgM5aoatuM"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cos-huma-2/">El cos humà</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-cos-huma-2/embed/#?secret=QgM5aoatuM" width="600" height="338" title="«El cos humà» — Ibbycat" data-secret="QgM5aoatuM" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5179_cos.jpeg476800Músculs, venes, artèries i altres òrgans són alguns dels temes i imatges que ens regala Joëlle Jolivet en aquesta nova proposta. Si ja el 2003 ens va deixar amb la boca oberta amb la manera de representar animals a Zoològic (Editorial Empúries), i amb altres propostes divertides i creatives com les de 10 petits pingüins (Estrella Polar) o Coloreart (mtm Editores), dècades més tard el talent d’aquesta artista francesa no deixa de sorprendre’ns. En aquest llibre de coneixements, el cos humà és l’eix central. I la meva recomanació és clara: El cos humà és un àlbum essencial per a qualsevol escola, biblioteca o consulta mèdica. L’obra ofereix més de vint-i-sis temes d’anatomia humana, elaborats amb minuciositat a través d’estampats linogràfics i múltiples solapes. Aquesta edició ha estat conceptualitzada gràcies al suport d’experts en medicina, i a l’acurada supervisió editorial de Brigitte Morel, que acompanya fidelment Joëlle Jolivet des de fa dècades a través de diversos segells editorials. Dos esquelets i cossos desplegables de gran format sobre fons blancs inicien aquest trajecte visual que és tota una enginyeria de paper, rigorositat i bellesa estètica. Cada múscul, conducte, vas o fibra inclou el nom en lletra petita, així com un petit paràgraf que explica la funció de cada sistema, i que alhora permet diferents nivells de lectura. Després es presenten els òrgans gràcies a un sistema de solapes i plans coherents que ajuden a identificar-los i a ubicar-los dins el cos. Les pàgines següents il·lustren de manera precisa el cor, la boca, l’ull, el cervell o les extremitats, i es representen accions clau del nostre cos com la respiració o la digestió. Al final del viatge, Jolivet ens fa tornar als orígens, que passen per les fases de l’embaràs, i acaba amb el naixement.  A diferència d’altres llibres de coneixements sobre el cos humà, aquesta proposta —més enllà de la qualitat gràfica, formal i informativa— atorga al lector un rol actiu i lliure, ja que haurà de manipular i moure les solapes per tal d’explorar, de manera lenta i minuciosa, el contingut. I la llibertat la troba amb un tipus de lectura exploratòria sense límits, una lectura que pot ser lineal o no lineal, completa o fragmentada… I per si aquesta crítica no us ha engrescat a córrer a la llibreria a adquirir-ne un exemplar, l’editorial Baula disposa d’un vídeo promocional que us acabarà de convèncer, on es mostren algunes de les virtuts d’aquesta joia que probablement esdevindrà cabdal.  JOLIVET, Joëlle Mercè Rial Carbonell Joëlle Jolivet Baula