1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="eVGOIjwJl2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-david-visita-el-liceu/">El David visita el Liceu.</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-david-visita-el-liceu/embed/#?secret=eVGOIjwJl2" width="600" height="338" title="«El David visita el Liceu.» — Ibbycat" data-secret="eVGOIjwJl2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-92745-48-7.jpg140140La visita al Gran Teatre del Liceu, que, en principi, semblava una de les típiques visites avorrides de l’escola, amaga una descoberta sorprenent per al David. I és que just començar les nou muses es converteixen en guies i li ensenyen els racons del teatre, mentre li expliquen com funciona un teatre líric, què s’hi fa i quines persones hi treballen. L’obra es planteja en un format a mig camí entre el llibre de coneixements i la narració de ficció, amb un resultat força digne. No obstant això, com sol passar en aquest tipus de proposta, el trànsit d’un gènere a l’altre no queda del tot resolt, i la combinació dels dos elements és una mica forçada: les muses només se li apareixen a ell quan, de sobte, tota la classe queda sumida en un son letàrgic i, en un excés de didactisme, el sotmeten a una quantitat excessiva d’informació que el lector difícilment pot retenir. L’obra seria més funcional com a font de coneixement si s’acompanyés de recursos que permetessin recuperar algunes de les informacions que apareixen en la narració, com per exemple la correspondència entre el nom de les muses i les seves ocupacions, o bé d’algun dibuix de la planta del teatre, per permetre visualitzar el recorregut d’en David. ROCA i REGUANT, Montserrat Joan M. Celorio El Cep i la Nansa