1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="85UQvqKNs4"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-dia-que-vull-oblidar/">El dia que vull oblidar</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-dia-que-vull-oblidar/embed/#?secret=85UQvqKNs4" width="600" height="338" title="«El dia que vull oblidar» — Ibbycat" data-secret="85UQvqKNs4" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-18592-28-7.jpg179282A l’epíleg de la novel·la, Albert Juvany explica que quan va decidir que la mare de la protagonista morís a causa d’un virus letal no es podia imaginar que la publicació de l’obra coincidiria amb la pandèmia que ha canviat la nostra vida els darrers anys. En qualsevol cas, la trama argumental no se centra en aquest aspecte sinó en la lluita de la protagonista per aconseguir recuperar la comunicació amb el seu pare, mentre aquest s’entesta a fabricar una màquina que li permeti fer retrocedir el temps i evitar així la mort de la seva dona. Tot i que podria semblar que ens trobem davant d’una novel·la d’aventures que presagia un desenllaç que inclourà la fantasia, a mesura que avancem en la trama veiem clar que predominen elements realistes. Amb una estructura senzilla, que alterna equilibradament el passat i el present, l’interès de la història rau a saber si el pare acabarà obtenint la peça que li falta per construir la màquina del temps, però també si l’Agnès acabarà de resoldre a cegues el cub Rubik amb el qual està obsessionada. En realitat, però, ambdues lluites esdevenen metàfores de la recerca d’elements externs que ajudin a superar la pèrdua. El missatge que se’n desprèn és que només amb el suport dels que ens estimen es poden superar les adversitats.  Una lectura, doncs, recomanable, tot i que el fet que el ritme sigui pausat i el to, reflexiu, pot dissuadir alguns lectors. JUVANY, Albert Animallibres