1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="QpWTlrBC1F"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-diari-de-la-neus/">El diari de la Neus</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-diari-de-la-neus/embed/#?secret=QpWTlrBC1F" width="600" height="338" title="«El diari de la Neus» — Ibbycat" data-secret="QpWTlrBC1F" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9824-258-4.jpg140140No és la primera vegada que Glòria Llobet agafa les regnes de la novel·la realista per a joves per posar sobre la taula situacions adolescents. En aquest cas tracta la fatalitat vital, que ens sacseja a tots, però que afecta els joves amb més virulència. L’autora ja havia tractat vastament aquests temes, en novel·les com ara les protagonitzades per la Núria (1993 i 1995). De fet, El diari de la Neus, que ara es reedita, va ser escrita també en els anys noranta, però s’hi mostra una protagonista més fresca que la Núria, amb un llenguatge molt més versemblant (lèxic i estructures sintàctiques que no renuncien a l’estil literari ni tampoc a l’adequació de registre). El personatge evoluciona i creix davant una situació imprevista, la de la paraplegia del seu primer amor, i ho fa de manera molt coherent. Per això, si bé d’entrada el llibre ens pot semblar un diari tòpic d’adolescent, és en realitat una excel·lent reflexió sobre un tema malauradament actual i proper als joves lectors. LLOBET, Glòria Bromera