1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="6Ryh94fNFL"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-fantasma-de-la-seu/">El fantasma de la Seu</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-fantasma-de-la-seu/embed/#?secret=6Ryh94fNFL" width="600" height="338" title="«El fantasma de la Seu» — Ibbycat" data-secret="6Ryh94fNFL" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-2303-7.jpg140140Recull de tres contes que, a més de l’humor, comparteixen els trets del ruralisme i una certa escatologia. Però sobretot evoquen els temps passats. De fet, no hi ha cap relació amb els referents dels infants actuals, si no és pel «tamarro» (el nom que té l’au multicolor en la versió catalana de la pel·lícula Up). «El barrut de Castellciutat» s’insereix en la tradició del noi astut que aconsegueix endur-se el premi gros. «El masover d’Arinsal» i «El fantasma de la Seu» recullen el testimoni dels contes amb animals fantàstics: ferisard i tamarro. L’estil, aparentment senzill, vol apropar-se al de la narrativa tradicional, amb un vocabulari ric, habitual en Pep Albanell. L’edat recomanada sembla prematura: que els contes siguin breus i ocupin poques pàgines, no hauria de ser l’únic factor a tenir en compte per incloure’ls en una col·lecció infantil. Les il·lustracions, amb regust expressionista —potser perquè juguen amb el contrast entre blanc i negre— tampoc no desmereixerien en una col·lecció juvenil. A no ser que realment es pretengui augmentar el nivell lingüístic dels infants mitjançant la literatura, un objectiu que no s’hauria de menystenir. SENNELL, Joles Isabel Gomis Cruïlla