1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="OI3uGZCFrC"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-fantasma-del-liceu/">El fantasma del Liceu</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-fantasma-del-liceu/embed/#?secret=OI3uGZCFrC" width="600" height="338" title="«El fantasma del Liceu» — Ibbycat" data-secret="OI3uGZCFrC" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/84-661-1032-1.jpg140140Quan el 1994 s’incendia el Liceu, el fantasma que hi vivia es refugia a casa de la Meritxell i en Marc. En un inici s’amaga dels humans, però després és ben acollit pels germans i, més tard, pels pares, uns apassionats de l’òpera. Situar l’anècdota en un entorn proper als lectors i actual és una bona estratègia per introduir sense estridències l’element meravellós en la quotidianitat. A més, l’afició dels adults a la música permet apropar l’òpera als xiquets. Però la història, fluida i rica en referències als clàssics del gènere, acaba abans que el conte: mentre el fantasma ha d’evitar ser vist, existeix un obstacle que ha de vèncer; tanmateix, un cop acceptat pels pares ja no li queda res a superar i, no obstant això, el text no acaba. D’altra banda, en ocasions la intenció educativa és massa explícita, com quan parla de l’ús de la televisió i d’internet. Amb tot, el llibre està bé: un fantasma sempre té quelcom de misteriós que ens atrau CARBÓ, Joaquim Fina Rifà Cruïlla