1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="FMv4fGvEBW"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-fil-invisible/">El fil invisible</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-fil-invisible/embed/#?secret=FMv4fGvEBW" width="600" height="338" title="«El fil invisible» — Ibbycat" data-secret="FMv4fGvEBW" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17921-35-4.jpg650739El fil invisible sembla haver estat ideat amb una finalitat tan nítida i concreta que l’autora i/o els editors han considerat que fins i tot calia explicitar-la en el subtítol: «Un conte sobre els vincles que ens uneixen». I és una llàstima, perquè s’hi percep l’esforç per construir un argument: un misteri inicial –per a què serveixen els melics?–, una narració que juga amb la hipèrbole i amb una certa fantasia –si aquesta mena de cordills de l’amor que ens connecten pels melics es pogueren veure i tocar, el món seria un embolic de fibres pertot–, i una sorpresa final (no gaire sorprenent, però) que funciona com una història secundària que reforça la principal: la nena protagonista estima el gos que desitja i que està segura que algun dia arribarà, de la mateixa manera que la mare l’estimava a ella abans i tot de concebre-la. I és una llàstima –dèiem– perquè aquesta intenció tan aclaparadora no deixa lloc al suggeriment ni a la insinuació: tot està dit, repetit i sentenciat –de fet, sovint sobra text en les escenes–, i la possible intriga s’esvaeix ja des de l’inici, quan la dona revela a la filla el secret que amaguen els melics. La poderosa imatge del fil com a vincle, amb un referent de la talla de Moi, j’attends… de Davide Cali i Serge Bloch, perd així el valor metafòric i evocador. Les il·lustracions de Marta Moreno –senzilles, sense pretensions, on predominen els colors plans i saturats i les figures d’aire infantil–, que retraten una família actual, juguen amb enquadraments divertits –un primer pla d’una panxa que sobreïx de l’aigua de la banyera– i dialoguen amb el cercle com a representació del melic. TIRADO, Míriam Marta Moreno B de Block – Penguin Random House