1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="qIBlGUzhJD"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-fill-de-lastronauta/">El fill de l’astronauta</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-fill-de-lastronauta/embed/#?secret=qIBlGUzhJD" width="600" height="338" title="«El fill de l’astronauta» — Ibbycat" data-secret="qIBlGUzhJD" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/El-Fill-astronauta-900x675.jpeg900675Entre les diverses formes d’explicar un conte hi ha les que no deixen espai a la imaginació per ser molt descriptives i explícites i, a l’altra banda, les que generen més preguntes que no pas respostes, fent servir l’ambigüitat, l’omissió de dades… El fill de l’astronauta, amb l’Elena Val com a autora integral, és un exemple del segon cas. El text mesurat, breu i deixant força pes a les il·lustracions, explica la relació d’un nen i el seu pare a partir de l’afirmació que aquest últim és astronauta. El pare no apareix al llibre, almenys clarament, i s’arriba a qüestionar de bon començament per un dels companys de jocs: «–És veritat que el teu pare és astronauta? No m’ho crec!». Un dubte raonable. Malgrat tot, la narració que, comença en tercera persona i acaba en primera, reafirma i justifica l’absència del pare pel fet que treballa a l’espai. L’infant abstret en els seus pensaments dedica el temps a pensar en tot allò que farà quan torni de la feina i puguin estar junts. Finalment, els amics aconsegueixen que surti per jugar amb ells, encara que sigui a fer que són a l’espai. No hi ha més conclusió que l’interpretació que se’n pugui fer. La meva és que és un bon llibre per generar debat entre els lectors o per treballar en grup al voltant de temes com la soledat, la imaginació, la familia, la pèrdua (?)… El treball plàstic i de disseny és remarcable, ben pensat i executat. Elena Val utilitza un estil gràfic sintètic amb un control de la composició que ajuda a llegir les situacions i les metàfores que van acompanyant la lectura, si bé al lector poc experimentat, aquestes segones li poden passar desapercebudes. Val a dir que aconsegueix aquest aspecte sintètic sense recòrrer a tècniques digitals, la qual cosa és només una qüestió tècnica, però que a dia d’avui, cal valorar. Elena Val Teresa Duran Elena Val Ekaré