1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="XA7Dcvdn4H"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-genial-oncle-anastasi/">El genial oncle Anastasi</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-genial-oncle-anastasi/embed/#?secret=XA7Dcvdn4H" width="600" height="338" title="«El genial oncle Anastasi» — Ibbycat" data-secret="XA7Dcvdn4H" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-489-2151-4.jpg140140Conte narrat en primera persona, a través d’un nen de deu anys enlluernat per la figura d’un oncle a mig camí entre científic despistat i inventor estrafolari. Per donar la rèplica als protagonistes, l’autor perfila uns secundaris al servei de l’humor i del ritme que marquen les múltiples peripècies i bretolades. De l’aparent realisme de què parteix, arrenquen situacions improbables fins a arribar al punt àlgid de la fantasia, amb l’aparició d’un ésser mític del folklore escandinau, un trol. Pujadó articula els fets amb saviesa narrativa i amb rigor pel que fa a l’ús de la llengua. L’estil és planer, rotund i no suggereix, sinó que diu. La successió de fets és trepidant i la paraula no es queda curta: el formigueig de la curiositat persegueix el lector. És una història escrita per entretenir i de la qual es desprèn el valor de la unitat familiar. A la llum dels nostres dies, cal dir que hi ha tocs irreverents, políticament incorrectes; es tracta d’una crítica mordaç a l’actitud de la societat al respecte? Les il·lustracions en blanc i negre s’adapten al text i en reforcen l’humor, com queda palès amb l’expressió del veí davant de cada nou entrebanc, per dir-ho d’alguna manera… En fi, un conte un punt trencador. PUJADÓ, Miquel Núria Feijoó Barcanova