1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="V6AbbtQL8o"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-jardi-curios/">El Jardí Curiós</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-jardi-curios/embed/#?secret=V6AbbtQL8o" width="600" height="338" title="«El Jardí Curiós» — Ibbycat" data-secret="V6AbbtQL8o" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-92696-24-6.jpg140140La High Line de Manhattan, una antiga línia de ferrocarril elevada que recentment ha estat reconvertida en jardí públic, és la inspiració per a aquest àlbum il·lustrat amb doble protagonista: el jove i explorador Liam, que un dia descobreix un petit racó verd a les vies abandonades; i el jardí, que funciona dins el llibre com a personatge amb voluntat pròpia. L’autor, combinant diferents formats de pàgina, l’ús de vinyetes, les il·lustracions sense text -on la imatge per ella mateixa ja té prou força narrativa-, la repetició d’imatges amb petites variacions, i altres recursos gràfics, ens mostra el pas del temps i com en Liam passa de nen a adult mentre el jardí, del qual té cura un creixent «exèrcit» de jardiners, prospera fins a cobrir de verd els racons més insospitats de la ciutat. De la ciutat grisa i el cel ocre passem a la ciutat verda i el cel blau, en un conte que ens mostra que valors i literatura poden fer una molt bona parella. BROWN, Peter Takatuka