1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="r6vgPoN3Wt"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-jardi-que-habites/">El jardí que habites</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-jardi-que-habites/embed/#?secret=r6vgPoN3Wt" width="600" height="338" title="«El jardí que habites» — Ibbycat" data-secret="r6vgPoN3Wt" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/5177_Eljardiquehabites.jpg390650Que la vida és un jardí que cal cuidar perquè les flors més boniques puguin ser les seves habitants és un imatge poètica que ha estat conreada per diferents plomes en temps diversos. Ara bé, el que ens presenta Akiara Books amb aquesta proposta editorial, especialment cuidada i magníficament conceptualitzada des del punt de vista de l’ecoedició, és un xic diferent. Perquè aquí les protagonistes són les dones, que a partir de la metàfora del jardí recorren la vida d’una d’elles, que s’erigeix en representant. Ho fan de dues maneres poètiques: usant el vers lliure en quinze poemes de vida i mostrant belles imatges poètiques que són sinònimes de desenvolupament vital. O, si no, com entendrem el camp fèrtil que acull la llavor regada? I la teva sang que com la saba rega el teu jardí? I les tiges seques que, com la font, gota a gota s’esgotaven? Les il·lustracions d’aquesta obra són eminentment metafòriques: al pòrtic, una porta que ens convida a entrar al jardí i, després del quinzè poema, les fases de la lluna, que signifiquen l’inici, el desenvolupament i el final d’un cicle. La bellesa i expressivitat de les imatges és més que eloqüent. Un poemari íntim i femení, com se’ns diu a la contraportada. Caldrà estar atents a les futures propostes d’Akiara: només entre sis i vuit llibres l’any (en tres llengües simultàniament), però paga la pena que siguin només aquests. El treball pausat i ben fet sempre és sinònim d’èxit. AZNAR, M. Carmen Raquel Catalina Akiara Books