1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="LBfZXKsdlu"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-jardi-secret/">El jardí secret</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-jardi-secret/embed/#?secret=LBfZXKsdlu" width="600" height="338" title="«El jardí secret» — Ibbycat" data-secret="LBfZXKsdlu" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17998-41-7.jpg180269El jardí secret de l’autora anglesa Frances Hodgson Burnett, publicat el 1910, ha esdevingut un dels grans clàssics de la literatura infantil universal. L’editorial Viena l’editava el 2011 per primera vegada en català, a més d’utilitzar un títol tan suggeridor per batejar una col·lecció de grans obres de la literatura infantil, algunes de clàssiques (Stuart Little; Però, jo soc un ós; Jonàs el pescador…) i d’altres de contemporànies (Pirates de la mar de gel; La mona de l’assassí; El peix número 14…), tot conformant un excel·lent catàleg de referència. Ara, Viena aprofita la tercera edició per canviar la cara al llibre, amb una coberta tan florida com el jardí protagonista i més moderna, de la il·lustradora Mercè López, tot i que manté les il·lustracions de Núria Giralt a l’interior. El jardí secret és una novel·la tan vigent com recomanable, especialment per als amants de les aventures tranquil·les, el ritme lent i les emocions suaus. En destaquen uns personatges que es mouen impulsats per la curiositat i que troben la bellesa i les il·lusions en les petites coses que els envolten, especialment en els innombrables elements que habiten el cicle meravellós de la natura. La protagonista és Mary Lennox, un altre personatge orfe llegendari que, en morir els seus pares, s’ha de traslladar a viure a una mansió d’un familiar, situada al camp anglès. La Mary és una nena impertinent que a la mansió, on regna un ambient apagat i somort, es transforma, i amb el seu tarannà vital, inquiet i alegre, acabat d’estrenar, transforma i dota de vida, de joia i de color l’entorn i els personatges que el poblen. És la tercera edició d’El jardí secret, i la tercera vegada que, com a lector, hi trobo recer; sempre hi descobreixo detalls nous i en surto amb l’ànim inquiet pel que m’envolta i amb la companyia dels personatges, que segueixen en mi durant unes setmanes… o més! Núria Giralt Maria Rossich Viena