1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/author/ibbycat/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="ZlMUlcDMJF"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-jim-i-la-janis/">El Jim i la Janis</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-jim-i-la-janis/embed/#?secret=ZlMUlcDMJF" width="600" height="338" title="«El Jim i la Janis» — Ibbycat" data-secret="ZlMUlcDMJF" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/ElJimilaJanis.jpg552852El que havia de ser un estiu ensopit per a en Mitus n’esdevé un de crucial. El noi viu amb una mare un pèl esquerpa, preocupada per les seves pròpies ruptures sentimentals, i el seu amic de l’ànima se’n va a estudiar als Estats Units. I sobretot no sap com contemporitzar amb la Jana, una bona amiga amb qui s’ha fet un petó. La vida d’en Mitus i dels qui l’envolten farà un tomb decisiu quan hagin d’acompanyar els últims dies de l’oncle Jaume, malalt terminal. De manera impensada en Mitus es capbussarà en una història d’amor desconeguda que va passar cinquanta anys enrere. La que van viure en Jim (Jaume) i la Janis (Giovanna), dos hippies a rebuf de l’estiu de l’amor i del flower power. Sense pretendre-ho tampoc, en Mitus descobrirà altres maneres d’entendre el món i com trobar-hi el seu propi camí. Una novel·la farcida de música (d’una altra època) i d’emocions (intemporals), on el protagonista passa de generar epitafis autocommiseratius a encarar la vida amb determinació. Una història excel·lentment traçada, que es llegeix amb avidesa i que recupera velles (tal vegada eternes) tesis de l’època hippy. Com ara que tot i tothom està interconnectat i que tot s’esdevé per alguna raó. El Jim no és el Morrison, ni la Janis és la Joplin, però la seva història d’amor impossible acabarà adquirint un sentit. Capdevila, Llorenç Cruïlla