1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="AJ3BAjpAsL"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-lladre-dalexandria/">El lladre d’Alexandria</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-lladre-dalexandria/embed/#?secret=AJ3BAjpAsL" width="600" height="338" title="«El lladre d’Alexandria» — Ibbycat" data-secret="AJ3BAjpAsL" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-479-2906-1.jpg488800Pau Joan Hernàndez (Barcelona, 1967) ja fa tres dècades que escriu i tradueix llibres per a infants i joves, tot i la seva joventut. Al llarg d’aquests més de trenta anys l’autor ja s’havia mogut en entorns llunyans, com a Tarik de la gran caravana (Cadí, 1999), i ara hi torna amb aquest El lladre d’Alexandria. Tot neix del dietari que porta per títol Personal Narrative of a Piligrimage to Al-Madinah & Meccah de l’any 1853, escrit per Richard Francis Burton, en el qual s’explica el viatge d’aquest explorador a la Meca, un viatge ple de perills, ja que Burton no era musulmà i si era descobert el podien condemnar a mort. El relat transcorre en dos nivells: el del dietari de Burton, amb fragments originals inclosos traduïts, i el de l’aventura necessària de creixement personal, molt propi de la literatura del XIX occidental, de l’Aziz, un noi que sobreviu com pot pels carrers i terrats de la ciutat d’Alexandria i que l’autor vincula a una història de traïdories i robatoris en què es veu implicat. La combinació amb molt d’encert de les dues històries, mesclades a partir d’un fet fortuït, permet dinamitzar i donar literatura a una història que, si s’hagués relatat fil per randa segons la versió de Burton, de ben segur que hauria estat feixuga de pair. Hernàndez ens retorna a les històries primigènies, aquells relats on l’aventura és el fil conductor i que, sense oblidar el contingut didàctic —en aquest cas, la voluntat de donar a conèixer un explorador de referència a l’època i el seu singular viatge—, de ben segur que desperta la imaginació del lector i el transporta a indrets i èpoques que la literatura a voltes sap construir molt bé. Una obra molt completa, rodona, amb personatges creïbles i una documentació ajustada que denota una recerca que està en el substrat de la narració sense arribar mai a embafar. El lladre d’Alexandria ens retorna a Verne, Doyle o Salgari, una història necessària per a aventurers en potència. I acabo amb un repte: per quan l’aventura novel·la del pare Bonaventura Ubach? HERNÀNDEZ, Pau Joan Baula