1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="hJqLvtSaiB"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-lladre-de-gorres/">El lladre de gorres</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-lladre-de-gorres/embed/#?secret=hJqLvtSaiB" width="600" height="338" title="«El lladre de gorres» — Ibbycat" data-secret="hJqLvtSaiB" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-9824-280-5.jpg140140De l’autora de la trilogia Cor de tinta, Sang de tinta i Mort de tinta —de la qual s’han venut set milions d’exemplars a tot el món— es tradueix aquesta peça breu en què Cornelia Funke construeix un món d’éssers fantàstics que s’entrecreua amb el dels humans. Un bon punt de partida justifica l’encontre i la interrelació entre una fada manaire i un jovenet més aviat tímid, però bona gent: un individu ha profanat el turó de les fades perquè allà el temps no passa i així pot romandre jove per sempre més; la usurpació d’un temps que no li correspon es fa a costa del deteriorament d’aquest univers paral·lel. Per atzar, Otília, reina de les fades, es alliberada pel jove Artur, qui se l’emporta i la cuida —la fada fa uns 15 cm d’alçada–. El conte, ben concebut i ben tramat, relata com el xaval aconsegueix superar certes pors i vergonyes —enfrontar-se als busca-raons dels seus cosins bessons, penetrar en el bosc durant la nit, relacionar-se amb l’Ester, la veïneta que l’atrau—, a la vegada que Otília, amb ajuda dels nois, venç l’intrús i restableix l’harmonia en el seu petit món màgic. FUNKE, Cornelia. Ramon Monton Bromera