1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="Pdzws6LBD2"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-lleo-i-locell/">El lleó i l’ocell</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-lleo-i-locell/embed/#?secret=Pdzws6LBD2" width="600" height="338" title="«El lleó i l’ocell» — Ibbycat" data-secret="Pdzws6LBD2" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-941825-6-3.jpg582745De la il·lustradora canadenca Marianne Dubuc ens havien arribat fins ara llibres d’imatges com El carnaval dels animals (Joventut, 11) o bé Davant de casa meva (Joventut, 10), en els quals el lector ja havia entrellucat una veu molt pròpia, un dibuix clar i net i uns plantejaments diferents dels habituals. Si algú és lector de crítica de llibre infantil, haurà observat que sovint el crític deixa l’anàlisi de la il·lustració per al final, com a ingredient que acompanya i embolcalla el text. En el cas d’El lleó i l’ocell, el crític ho hauria de plantejar a l’inrevés. El llibre parteix d’una idea molt senzilla i concreta que és explicada a través de moltes pàgines, i bàsicament en dibuixos que descriuen els petits detalls que marquen l’amistat entre dos animals antagònics. El text tan sols acompanya la il·lustració, però és breu i gairebé sobrer. Si no hi fos, no passaria res, i el lector –per petit que fos– entendria perfectament la història narrada en aquest extens àlbum il·lustrat. Destaca la composició de les pàgines i l’ús mínim dels detalls essencials per descriure l’acció i el pas del temps, i especialment la utilització que es fa del full en blanc, que entre d’altres serveix per definir el fred de l’hivern. Un llibre excepcional, per arribar al final i tornar al principi, i així anar fent tantes vegades com calgui per copsar els matisos. Dubuc aconsegueix que allò més difícil sembli la cosa més senzilla del món. DUBUC, Marianne Maria Teresa Ribas Tramuntana