<?xml version="1.0"?>
<oembed><version>1.0</version><provider_name>Ibbycat</provider_name><provider_url>https://www.ibbycat.cat/es/</provider_url><author_name>Webico</author_name><author_url>https://www.ibbycat.cat/es/author/webico/</author_url><title>El lle&#xF3; Kandinga - Ibbycat</title><type>rich</type><width>600</width><height>338</height><html>&lt;blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="gs0bxC22cJ"&gt;&lt;a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-lleo-kandinga/"&gt;El lle&#xF3; Kandinga&lt;/a&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-lleo-kandinga/embed/#?secret=gs0bxC22cJ" width="600" height="338" title="&#xAB;El lle&#xF3; Kandinga&#xBB; &#x2014; Ibbycat" data-secret="gs0bxC22cJ" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;script&gt;
/*! This file is auto-generated */
!function(d,l){"use strict";l.querySelector&amp;&amp;d.addEventListener&amp;&amp;"undefined"!=typeof URL&amp;&amp;(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&amp;&amp;!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i&lt;o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i&lt;a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&amp;&amp;(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3&lt;(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r&lt;200&amp;&amp;(r=200),s.height=r):"link"===t.message&amp;&amp;(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&amp;&amp;n.host===r.host&amp;&amp;l.activeElement===s&amp;&amp;(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r&lt;s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document);
//# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js
&lt;/script&gt;
</html><thumbnail_url>https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-185580-9-2.jpg</thumbnail_url><thumbnail_width>800</thumbnail_width><thumbnail_height>646</thumbnail_height><description>Kalandraka ja havia editat El lle&oacute; Kandinga l&rsquo;any 2009 quan compartia edici&oacute; catalana amb Hip&ograve;tesi. L&rsquo;edici&oacute; actual, que incorpora algunes correccions ortotipogr&agrave;fiques, coincideix gaireb&eacute; en el temps amb un nou llibre de l&rsquo;autor&nbsp;que va en una mateixa l&iacute;nia: A pas de tortuga (Kalandraka, 2021). &nbsp;&nbsp; El lle&oacute; Kandinga &eacute;s una faula de la tradici&oacute; oral dels bantus explicada per la veu de Boniface Ofogo Nkama (Omassa, Camerun, 1966), narrador i especialista en llegendes, mites i tradicions de l&rsquo;&Agrave;frica negra. El text, que mant&eacute; el ritme i el to del llenguatge oral, reflexiona sobre la import&agrave;ncia de compartir i posa en evid&egrave;ncia l&rsquo;egoisme de la condici&oacute; humana. La hist&ograve;ria del lle&oacute; Kandinga ens transporta a la sabana africana per presentar-nos aquest lle&oacute; que, tot i haver estat molt poder&oacute;s, ara viu la vellesa ben sol, abandonat per amics i familiars per culpa de la seva maldat. Una llebre li proposa un tracte: l&rsquo;ajudar&agrave; a ca&ccedil;ar uns quants animals a canvi d&rsquo;una part dels guanys. Ja us podeu imaginar, per&ograve;, que la sup&egrave;rbia del lle&oacute; li far&agrave; oblidar el pacte un cop tingui la panxa plena. La trag&egrave;dia final est&agrave; servida, i la lli&ccedil;&oacute; que tancar&agrave; la faula &eacute;s evident: &laquo;Si tens molt, &eacute;s bo que ho comparteixis amb els que no tenen res.&raquo; Al meu entendre, per&ograve;, all&ograve; que converteix el llibre en una obra singular &eacute;s sens dubte la feina d&rsquo;Elisa Arguil&eacute; (Saragossa, 1972), Premi Nacional d&#x2019;Il&middot;lustraci&oacute; 2007. Aquesta il&middot;lustradora, que publica menys en l&rsquo;&agrave;mbit de la literatura infantil del que voldr&iacute;em, aconsegueix dotar les imatges d&rsquo;una for&ccedil;a expressiva brutal, jugant amb una intensitat que ens evoca l&rsquo;art primitiu, amb un lle&oacute; protagonista i una serp que ens recorden les m&agrave;scares rituals africanes. Arguil&eacute; no &eacute;s una il&middot;lustradora que tri&iuml; el cam&iacute; f&agrave;cil. Podria haver optat per crear escenes descriptives&nbsp;(el lle&oacute; sota el baobab, la llebre que s&rsquo;hi apropa, la fila d&rsquo;animals enganyats&#x2026;), per&ograve; ha preferit no posar l&rsquo;accent en les figures, sin&oacute; en transmetre la for&ccedil;a i la cruesa de la hist&ograve;ria. I ho aconsegueix jugant, gaireb&eacute; des de l&rsquo;abstracci&oacute;, amb taques de colors c&agrave;lids i un to vermell&oacute;s molt potent que ja ens colpeix des de la coberta i les guardes. La doble p&agrave;gina a sang amb la boca oberta del lle&oacute; i les p&agrave;gines on apareix la serp s&oacute;n realment impactants.&nbsp; L&rsquo;inter&egrave;s d&rsquo;Arguil&eacute; per il&middot;lustrar l&rsquo;ess&egrave;ncia de la faula i evocar-nos el seu lloc d&rsquo;origen em sembla, a banda de professional, molt respectu&oacute;s amb la tradici&oacute;. OFOGO, Boniface Ignasi Centelles Elisa Arguil&#xE9; Kalandraka</description></oembed>
