1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="T2xsvOOaMO"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-llibre-de-les-preguntes/">El llibre de les preguntes</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-llibre-de-les-preguntes/embed/#?secret=T2xsvOOaMO" width="600" height="338" title="«El llibre de les preguntes» — Ibbycat" data-secret="T2xsvOOaMO" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-661-4154-3.jpg575800Una de les habilitats de Flavia Company és la de fer passar com a senzilla una proposta que, per la intenció subjacent, no ho és gens. Sovint, l’autora ha manifestat que la lectura hauria de ser una ocupació activa, energètica. I això és el que aconsegueix amb aquest llibre: les preguntes que planteja estan destinades a estimular la curiositat del lector, a induir-lo a la reflexió i a la comunicació. A l’hora de llegir l’obra, seria recomanable fer-ho en grup, o, si més no, amb l’acompanyament d’un mediador per tal de treure’n el màxim profit. Les preguntes que planteja Company no són transcendents i més aviat se’n podria dir el contrari: sovint són trivials, insubstancials, ja que, per descomptat, el que és rellevant és explicar-se, dialogar, intercanviar parers, per mirar d’entendre l’entorn, conèixer-se un mateix i els qui estan a prop. No existeixen respostes úniques ni apropiades. Totes les qüestions proposen una disjuntiva, és a dir, cal triar entre dues opcions, introduïdes per la interrogació «Què és millor», com per exemple «Què és millor, una bufanda o uns guants?», o «Què és millor, una catifa o una cortina?». A banda de les preguntes, l’autora incorpora alguns textos amb històries que hi estan relacionades; ho fa sovint de manera esbiaixada i afegint un punt d’estranyesa, un recurs habitual en Company que pot resultar una mica desconcertant per als joves lectors. L’edició no és gens gasiva, amb tapa dura i amb profusió d’il·lustracions. Els dibuixos interpreten el text amb força llibertat, i desvelen el potencial creatiu de la il·lustradora. A cada dibuix, Romina Martí empra una sola gamma de color i, amb tot, el conjunt traspua intensitat i encert compositiu. En sintonia amb Company, les il·lustracions també demanen una disposició lectora ben activa. COMPANY, Flavia Romina Martí Cruïlla