1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="go3aI89pv0"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-llibre-dels-errors/">El llibre dels errors</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-llibre-dels-errors/embed/#?secret=go3aI89pv0" width="600" height="338" title="«El llibre dels errors» — Ibbycat" data-secret="go3aI89pv0" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-261-4617-5.jpg599800Durant molts anys, Gianni Rodari es va dedicar a les faltes d’ortografia: primer com a alumne, després com a mestre, i més tard com a escriptor. Aquestes experiències el van portar a preguntar-se si valia la pena que un infant aprengués plorant allò que podria aprendre rient i, així, entre falta i falta i tot tractant de resoldre un dilema que el perseguia, va néixer El llibre dels errors, una obra amb què l’Editorial Joventut celebra el centenari d’un autor que certament no necessita cap presentació. És per això que, de Rodari, poca cosa més podria afegir. Ara bé, de l’edició a càrrec d’Elodie Bourgeois, del disseny de Mercedes Romero i de les il·lustracions de Chiara Armellini sí que podria parlar-ne d’una manera més llarga i extensa. Després de passar per l’exquisida traducció de Teresa Duran i Txell Freixinet, i havent superat més d’un mal de cap lingüístic i geogràfic, el següent pas era fer d’aquesta reedició un exemplar plenament rodarià, no sols pel contingut, sinó també per l’aparença. És així com el groc vibrant de la coberta, el joc cromàtic de la paraula «Gianni», el ball del títol, la substitució de la icònica il·lustració de Bruno Munari del 1964 per una vaca amb abric i botes, la resolució del llom i la contracoberta amb els tres retrats il·lustrats anuncien una tripa esplendorosa en què les il·lustracions d’Armellini resolen amb gràcia les vacil·lacions de l’italià. La il·lustradora coneix els treballs de Rodari i Munari, l’autèntic binomi il·lustrat, i els transforma aquí mitjançant un llenguatge personal que s’adequa a la perfecció als contes i tirallongues rimades i a la composició de la pàgina. Es tracta, en definitiva, d’un Rodari embolcallat per dones que han trobat en els errors la possibilitat de crear una gran història, un gran llibre.   RODARI, Gianni Teresa Duran ; Txell Freixinet Chiara Armellini Joventut