1.0Ibbycathttps://www.ibbycat.cat/es/Webicohttps://www.ibbycat.cat/es/author/webico/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="GhACcnzGCV"><a href="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-meu-avi-pirata/">El meu avi pirata</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.ibbycat.cat/es/llibre/el-meu-avi-pirata/embed/#?secret=GhACcnzGCV" width="600" height="338" title="«El meu avi pirata» — Ibbycat" data-secret="GhACcnzGCV" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.ibbycat.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.ibbycat.cat/wp-content/uploads/978-84-17440-28-2.jpg800687Cada diumenge, el parc a prop d’on viuen en Roger i la petita narradora es converteix en «l’illa dels tres pirates», el recer on el seu avi els explica un munt d’històries. Amb els ulls tancats, l’ancià «pesca» ficcions i vivències del fons de la seva memòria i les converteix en emocionants relats. Quan una greu malaltia l’incapacita per seguir fent-ho, els nets agafen el relleu, conscients de la vàlua d’aquesta activitat per reforçar el vincle afectiu entre tots tres. L’evocador text posa de manifest com n’és de necessari parlar obertament de sentiments negatius. Malgrat la tristesa que senten els protagonistes, Laia Massons s’aproxima a la situació –sense dubte adversa– de forma encoratjadora, subratllant tant la capacitat per superar-la com la importància de les relacions entre avis i nets. Així mateix, l’autora posa en valor l’abast i transcendència del fet d’explicar contes i de l’oralitat: «la seva veu era màgica»… Precisament, la subtil proposta de la il·lustradora Zuzanna Celej ajuda a submergir-se en aquest territori màgic. De la seva mà, el parc esdevé una geografia suggeridora, amb imatges delicades, sorprenents i carregades de simbolisme que amplien el marc de la història. Fidel al seu estil, les línies de força de la seva plàstica són l’encertada combinació de tècniques, l’heterogènia i ben resolta mescla de composicions, un ús elegant de la paleta cromàtica i el poder expressiu de les imatges. Un gaudi estètic des de la coberta fins a la contracoberta, passant per les guardes i la portada. Obrir aquest àlbum d’acurada edició significa entrar en una història contada amb sensibilitat i apuntalada per unes il·lustracions de primer nivell. Finalment, cal esmentar la guia de lectura de les últimes pàgines, que, com és d’esperar, il·lumina els temes més rellevants de l’obra i ofereix propostes d’animació lectora. MASSONS, Laia Zuzanna Celej Akiara